Homenatge a El Gran Manel

Pels volts de Nadal de 2016 i amb 43 anys a en Manel Roig, El Gran Manel, el va venir a buscar el Diable i el va agafar de la mà. Això sí, les Ray-Ban Wayfarer se les va endur posades. Amb ell, entranyable pájaru, havíem compartit durant una època local i baixista. Per això quan ens van proposar de participar en l’homenatge que li farien ni ens ho vam pensar.

Això va ser a La [2] de l’Apolo i ho va organitzar la gent de Fuck&Young. Vam obrir el show nosaltres amb la versió de Youth Against Fascism (Sonic Youth) i la de Here She Comes Now (The Velvet Underground). Curt però intents. Després vam deixar pas a la banda principal, que van estar fent temes d’aquell blues extraterrestre que feia El Gran Manel i temes de Vellut, una altra proposta seva, més del pal shoegaze. Hi havia membres originals d’aquestes bandes com l’ex-Tendrum Ramon i son germà Païa (actualment tots dos a Primogénito López), el Fran de La Muerte del Rey, en Kalle Ruf i Caustic Roll Dave. A la banda van afegir-s’hi també en Juanjo de Beef, l’Helena Miquel, Le Petit Ramon, en Maurici de The Missing Leech… i en Vedella. Sí, en Petra, el nostre Roger, que tot i trencar una corda al primer tema va portar-se com un campeón. Tota la nit allà dalt de l’escenari, fotent-li a la guitarrita. No va baixar ni per fer pipí.

Gran nit.